Els arbres més abundants són les frondoses atlàntiques, que tendeixen a formar boscos monoespecífics (grans fagedes) o mixtos (roures, faigs, oms, til•lers, aurons, freixes, etc.).

Les fagedes dominen una bona part del nostre paisatge. Les més importants són les de la serra d’Aralar i els pobles veïns, les de Basaburua i Ultzama i la de Leitzalarrea, al nord de Leitza. Hi solen estar associades la falguera, el grèvol i l’arç blanc. A la Reserva Natural de Putxerri hi abunda sobretot el teix.
Les rouredes són menys extenses, però també n’hi ha de magnífiques a Larraun, Basaburua i Ultzama (per exemple, la d’Orgi, a Lizaso), entre altres. Acompanyant aquests boscos solem trobar castanyers, freixes, avellaners, bedolls, til•lers i altres espècies arbòries, així com un sotabosc compost d’arç blanc, grèvol, aranyoners, falgueres, bruc, boix, esbarzers, etc.
Un altre tipus de bosc característic de la zona és el de ribera, que voreja els cursos fluvials, amb espècies com els salzes i les vimeteres, els verns, els freixes, els àlbers, els avellaners i els oms. Finalment, encara que no resulti gaire habitual en un clima atlàntic com el nostre, cal destacar alguns nuclis rars de vegetació típicament mediterrània, com ara l’alzinar de Betelu, declarat Enclavament Natural).