El Consorci Turístic va néixer el 1994 a partir d’un recurs principal, la Via Verda del Plazaola, que es va concebre com un espai d’articulació de tot el territori, especialment condicionat per transitar-hi, gaudir de la natura i donar a conèixer la zona als visitants.
L’any 2000 es van inaugurar els primers 7 quilòmetres del tram de Mugiro – Lekunberri – Uitzi.
El 2001 es van restaurar, en una segona fase, 12 quilòmetres addicionals entre la boca nord del túnel d’Uitzi i la fita amb Guipúscoa. Ara com ara, així doncs, el Ministeri de Medi Ambient ja ha recuperat un total de gairebé 20 quilòmetres.
 | | Abans de la recuperació del traçat | | Després de la recuperació del traçat |
A banda de restaurar el camí, s’han recuperat 15 túnels (2.150 m) —inclòs el de Bartolo, que s’havia esfondrat, al tram anterior de Lekunberri— per tal de garantir-ne la seguretat.
 El túnel de Leitza il•luminat
(650 mts.) | | En total, s’han il•luminat quatre túnels: tres a Leitza, situats al barri de Gorriztaran, i un altre a Lekunberri, el túnel de Bartolo. Els motius que n’han determinat la tria són el traçat corb o la longitud excessiva. |
Una altra actuació molt enriquidora ha estat la restauració dels ponts (de camí, fluvials i viaductes) com a element característic del traçat; en aquest cas, la intervenció ha consistit a reforçar-los i dotar-los de baranes.
 | | Cal destacar així mateix la incorporació de tot un seguit d’elements complementaris, com la senyalització, les tanques de fusta tractada, els bancs i les taules de les 4 àrees de descans, els plafons informatius, etc. |
Tot el projecte en el seu conjunt té com a principi rector la voluntat ferma de respectar el traçat original i els usos i costums ramaders del territori que travessa, fonamentals per garantir-ne la conservació i el manteniment.
 | | Cal remarcar, finalment, la riquesa paisatgística del recorregut, que en fa un veritable espectacle per als sentits. |
Antecedents de la Via Verda del Plazaola
A finals dels anys vuitanta del segle passat, l’Ajuntament de Lekunberri va endegar els primers estudis sobre la viabilitat d’una possible recuperació del traçat del Plazaola, la línia fèrria que unia Pamplona amb Sant Sebastià.
La recuperació del traçat es començà a materialitzar el 1991, quan el Govern de Navarra va aprovar el Pla sectorial d’incidència supramunicipal i el declarà d’utilitat pública i d’interès social. La finalitat que es marcava el Pla era aprofitar el recorregut com un eix vertebrador d’activitats turístiques i de lleure.
El 1993, l’Ajuntament de Lekunberri va encarregar el projecte de recuperació del traçat des d’aquesta població fins a la fita amb Guipúscoa (punt en el qual es troben situades les mines de Plazaola i, per tant, l’inici de la història del tren), així com dels edificis de les estacions de Lekunberri, Leitza i Plazaola.
Per tal d’estructurar l’oferta integral d’aquest espai es va constituir, al maig del 1994, el Consorci Turístic Plazaola, que en l’actualitat abraça uns 500 km2 de territori, amb 43 municipis i gairebé 100 empresaris associats.
El 1998 es va inaugurar l’estació com a centre de visitants, actuació que va ser cofinançada pel Departament de Turisme del Govern de Navarra, l’Ajuntament de Lekunberri i la Secretaria General de Turisme. Aquell mateix any, el Ministeri de Medi Ambient va treure a concurs la primera fase del projecte de recuperació del Plazaola.
A finals dels anys vuitanta del segle passat, l’Ajuntament de Lekunberri va endegar els primers estudis sobre la viabilitat d’una possible recuperació del traçat del Plazaola, la línia fèrria que unia Pamplona amb Sant Sebastià.
La recuperació del traçat es començà a materialitzar el 1991, quan el Govern de Navarra va aprovar el Pla sectorial d’incidència supramunicipal i el declarà d’utilitat pública i d’interès social. La finalitat que es marcava el Pla era aprofitar el recorregut com un eix vertebrador d’activitats turístiques i de lleure.
El 1993, l’Ajuntament de Lekunberri va encarregar el projecte de recuperació del traçat des d’aquesta població fins a la fita amb Guipúscoa (punt en el qual es troben situades les mines de Plazaola i, per tant, l’inici de la història del tren), així com dels edificis de les estacions de Lekunberri, Leitza i Plazaola.
Per tal d’estructurar l’oferta integral d’aquest espai es va constituir, al maig del 1994, el Consorci Turístic Plazaola, que en l’actualitat abraça uns 500 km2 de territori, amb 43 municipis i gairebé 100 empresaris associats.
El 1998 es va inaugurar l’estació com a centre de visitants, actuació que va ser cofinançada pel Departament de Turisme del Govern de Navarra, l’Ajuntament de Lekunberri i la Secretaria General de Turisme. Aquell mateix any, el Ministeri de Medi Ambient va treure a concurs la primera fase del projecte de recuperació del Plazaola.
Gestió i manteniment
El Ministeri de Medi Ambient s’ha encarregat de dirigir les obres i tramitar tots els expedients. El Consorci Turístic Plazaola, per la seva banda, assumeix la responsabilitat patrimonial que comporta l’ús públic de la via verda pel que fa a gestió i manteniment.
D’entrada s’adopten els acords que demana el Ministeri per tramitar el projecte, la disponibilitat dels terrenys, la responsabilitat civil i el manteniment. A través del Servei de Patrimoni del Govern de Navarra, se cedeix l’ús dels terrenys; la responsabilitat civil està coberta per una assegurança que el Consorci Turístic Plazaola té contractada amb Mapfre, i el manteniment correspon als municipis pels quals passa el traçat. A fi d’ordenar millor els usos del camí, a més, es redacten les ordenances necessàries i se signa un conveni de manteniment amb els municipis afectats.
Projectes de futur
Malgrat que ja s’han assolit fites importants, encara falta completar alguns passos per unir les dues primeres fases. La recuperació del túnel d’Uitzi, de 2,7 km de longitud, és fonamental per sumar 22 quilòmetres seguits a la part navarresa.
En aquests moments, el Consorci Turístic Plazaola continua treballant en diversos estudis per recuperar el traçat fins a Pamplona, i concretament en la realització del projecte del tram Mugiro – Irurtzun.
El Ministeri de Medi Ambient s’ha encarregat de dirigir les obres i tramitar tots els expedients. El Consorci Turístic Plazaola, per la seva banda, assumeix la responsabilitat patrimonial que comporta l’ús públic de la via verda pel que fa a gestió i manteniment.
D’entrada s’adopten els acords que demana el Ministeri per tramitar el projecte, la disponibilitat dels terrenys, la responsabilitat civil i el manteniment. A través del Servei de Patrimoni del Govern de Navarra, se cedeix l’ús dels terrenys; la responsabilitat civil està coberta per una assegurança que el Consorci Turístic Plazaola té contractada amb Mapfre, i el manteniment correspon als municipis pels quals passa el traçat. A fi d’ordenar millor els usos del camí, a més, es redacten les ordenances necessàries i se signa un conveni de manteniment amb els municipis afectats.
Projectes de futur
Malgrat que ja s’han assolit fites importants, encara falta completar alguns passos per unir les dues primeres fases. La recuperació del túnel d’Uitzi, de 2,7 km de longitud, és fonamental per sumar 22 quilòmetres seguits a la part navarresa.
En aquests moments, el Consorci Turístic Plazaola continua treballant en diversos estudis per recuperar el traçat fins a Pamplona, i concretament en la realització del projecte del tram Mugiro – Irurtzun.
|
