Actualment ja es poden recórrer gairebé 40 quilòmetres entre fagedes i rouredes, des de Lekunberri (Navarra) fins a Andoain (Guipúscoa), seguint la ruta oberta per l’antic ferrocarril Plazaola, que unia Pamplona amb Sant Sebastià i que en aquests moments s’està recuperant com a via verda.
El recorregut és accessible per a tots els públics, de 0 a 99 anys, i es pot fer a peu, en cotxet, en cadira de rodes, en bicicleta o a cavall. Segons el tram escollit, presenta diferents graus de dificultat. L’única limitació fa referència a l’ús de motor: aquí no es permet circular ni amb cotxe ni amb moto; per a aquests vehicles ja hi ha la via ràpida paral•lela al Plazaola, l’A-15.

Leitza-Túnel d'Uitzi (7km.)
Avançant en direcció sud des de l’estació de Leitza, actualment en ruïnes, s’arriba al túnel d’Uitzi després de travessar-ne deu més en tan sols 7 km. El segon túnel d’aquest tram (el túnel de Telleria) està tancat, però hi ha una ruta alternativa de 300 m de longitud, amb un cert desnivell, que passa per carretera. Els tres túnels següents estan il•luminats; els altres, com que són molt curts, no.
També es pot accedir a la via verda des de la plaça de l’Ajuntament de Leitza. La millor manera d’arribar-hi és dirigir-nos cap a l’església, que deixarem a la nostra esquerra. Quan siguem a la font d’Iturrizarrea, només haurem de recórrer uns metres més i trobarem el camí que puja fins a la via.

Estació de Leitza-fita amb Guipúscoa (5km.)
Des de Leitza, pugem a l’estació després de deixar enrere les urbanitzacions que hi ha entre la fàbrica paperera i la gasolinera. Un cop arribats a l’estació, podem recórrer 5 km fins a la fita de Guipúscoa, passant per quatre túnels, o bé continuar fins a Andoain (26 km de baixada).

Lekunberri – Uitzi (5 km)
Entre l’estació de Lekunberri i Uitzi, el recorregut passa per tres túnels. Un cop travessat el primer, hi ha un tram de 160 m amb desnivell. A continuació s’ha de passar per sota de l’autovia i es reprèn el traçat original. El segon túnel (el de Bartolo) està il•luminat; el tercer no, ja que, malgrat el seu perfil corb, és molt curt. El tram s’acaba poc abans d’arribar a l’estació d’Uitzi.

El túnel d’Uitzi i la divisòria d’aigües
El port d’Uitzi marca la divisòria d’aigües entre el Cantàbric i el Mediterrani, i la frontera dels trams recuperats del Plazaola. En aquest lloc, el ferrocarril va foradar un túnel de 2,6 km que durant molts anys fou el més llarg de la península Ibèrica. Aquest túnel és encara ara transitable en tota la seva longitud, però hem d’advertir expressament als usuaris que NO RECOMANEM utilitzar-lo.
Hi ha un camí alternatiu al túnel, practicable només a peu i senyalitzat amb marques blanques, que té un desnivell de cap a 200 m i una llargada de 4 km. S’agafa al poble d’Uitzi i creua la carena de la divisòria d’aigües. Els més aventurers poden optar, sota la seva responsabilitat, per recórrer els 2,6 quilòmetres de túnel, però a condició que vagin equipats amb llanternes i botes d’aigua.