|
|
Dins els territoris que abraça el Consorci Turístic Plazaola hi ha una profunda petja marcada en el paisatge: el traçat de l’antiga via de ferrocarril del Plazaola. Aquesta línia fèrria recorre una part de les valls d’Imotz, Larraun i Leitzaran i frega les d’Ultzama, Basaburua i Araitz, de manera que es pot dir amb encert que vertebra o serveix de nexe d’unió entre totes elles.
Aquesta idea va donar peu a la creació del Consorci Turístic, que va recollir i fer seva l’aspiració, tan sentida per molts, de recobrar el traçat de la via des de Pamplona fins a Sant Sebastià i adequar-lo per a diferents i variats passeigs.
|
|
|
Por otra parte, la característica más visible para todo el que se acerca hasta aquí es el verdor del paisaje, tapizado de un verde perenne por los prados y pastizales y los bosques de robles y hayas que desde la primavera al otoño aportan nuevas gamas del mismo color a la Naturaleza.
Ambos conceptos, la huella ya imborrable del trazado ferroviario y el verdor del paisaje se unen en otro definitivo, La vía verde del Plazaola, que resume en tan pocas palabras los principales atractivos que estos valles ofrecen al visitante.
|
|
|
Es como un largo centro de interpretación de la naturaleza que, a veces, deja la roca al descubierto para que podamos hurgar en la historia de la tierra; penetra por bosques milenarios, para que podamos gozar de la umbría y escuchar en silencio -como San Virila- el canto de los pájaros; salta sobre ríos, hermosos y jóvenes, salvando el tiempo que fluye como el agua; constituye estupendos miradores entre el cielo y la tierra, y contempla la historia de la explotación racional de los recursos que ofrece la Naturaleza a su paso entre prados donde pasta el ganado o restos de explotaciones forestales y mineras.
Además, a su vera se alzan poblaciones con siglos de tradiciones, historia y arte a sus espaldas, en las que uno puede gozar de un merecido descanso y gustar de una reconocida gastronomía.
|
|
|
Localització de la Via Verda
En aquests moments ja es poden recórrer prop de 40 quilòmetres entre fagedes i rouredes, entre Mugiro (Navarra) i Andoain (Guipúscoa), seguint el camí obert per l’antic ferrocarril Plazaola, que unia Pamplona amb Sant Sebastià i que actualment s’està recuperant com a via verda.
Fins ara, el Consorci Turístic Plazaola ja ha condicionat com a via verda 7 quilòmetres entre Mugiro, Lekunberri i Uitzi, pobles de la vall de Larraun, i 12 quilòmetres més al voltant de Leitza
Accessibilitat
Aquest recorregut és accessible per a tots els públics, de 0 a 99 anys, a peu, en cotxet, en cadira de rodes, en bicicleta i a cavall. L’única limitació és l’ús de motor: aquí no es permeten ni cotxes ni motos; per a aquests vehicles ja hi ha la via ràpida paral•lela al Plazaola, l’A-15.
Trams condicionats Lekunberri – Mugiro: 2 km. Condicionat.
Lekunberri – Uitzi: 5 km. Condicionat.
Túnel d'Uitzi: 2’700km. No Condicionat.
Túnel d'Uitzi – Leitza: 5 km. Condicionat.
Leitza – Límit amb Guipúscoa: 7 km. Condicionat.
Límit provincial- Andoain(Guipúscoa): 20 km. No totalment condicionat com a via verda; hi ha trànsit pesant a causa de l’extracció de fusta.
Trams en projecte
Tram Mugiro- Irurtzun
Túnel d'Uitzi(Larraun)
Túnel de Telleria(Leitza)
El Medi ambient del Plazaola
Ens trobem en un sector de muntanya anomenat «la Navarra humida del nord-oest» o «cantàbrica», ja que el seu clima es caracteritza principalment per la humitat i les pluges abundants.
Les fagedes dominen una gran part del nostre paisatge; hi solen estar associats la falguera, el grèvol i l’arç blanc. Els boscos de roures són menys extensos i van acompanyats de castanyers, freixes, avellaners, aurons, oms, bedolls, til•lers, etc. Tampoc no és estrany trobar-hi pinedes de repoblació que han ocupat espais d’anteriors rouredes.
|
|
|
Nos encontramos en una porción de la Montaña llamada la Navarra húmeda del noroeste, o cantábrica y es que la humedad y las lluvias abundantes son el principal elemento que caracteriza su clima.
Los hayedos dominan gran parte de nuestro paisaje, suelen ir asociados el helecho, el acebo y el espino. Los bosques de robles son menos extensos y van acompañados de castaños, fresnos, avellanos, arces, olmos, abedules, tilos, etc. Tampoco es raro encontrarse con pinares de repoblación que han ocupado espacios de anteriores robledales. |
|
|
|
|
