Aixoplugat sota la muntanya d’Artxueta, en una petita esplanada que s’estén als seus peus, s’alça, sobre el corredor de l’Arakil i davant la mola imponent de San Donato, el santuari de San Miguel, al qual s’arriba per la carretera de Lekunberri.

L’origen d’aquest santuari, envoltat de llegendes, es remunta probablement a un temps molt més reculat que no pas l’edifici que podem contemplar avui dia. Tot i que, segons sembla, hi ha restes d’un temple carolingi del segle IX, les primeres dates documentalment acreditades de la seva existència són el 1032, moment en què s’esmenta en un document de Sanç el Gran, rei de Navarra, i el 1074, any de la primera consagració de l’església romànica actual. Acabada el 1141, clou al seu interior una petita esglesiola de construcció posterior (finals del segle XII) en la qual es conserva la boca d’un petit avenc pel qual, segons la tradició, va fugir el drac de la llegenda de Don Teodosio de Goñi.

Però si l’interior del santuari destaca per la seva bellesa, no es pot dir altra cosa del mobiliari, compost principalment per la imatge-reliquiari de sant Miquel amb la creu sobre el cap, tota folrada de plata sobredaurada, i l’obra culminant de l’esmalteria europea: el frontal d’esmalts romànic del segle XII. El presideix, a la màndorla central, la Verge amb el Nen, envoltada pels símbols dels evangelistes i acompanyada per 12 esmalts que representen els apòstols, els Reis Mags, un àngel i dues figures més sense identificar. Robat el 1979, fou recuperat el 1981.

A banda del santuari, davant de l’absis hi ha una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat i, annexos al santuari, la rectoria i una hostatgeria refugi.