Característica indestriable del paisatge i la bellesa de les nostres valls és l’arquitectura popular en totes les seves manifestacions. La majoria dels pobles de la zona es configuren al voltant de l’església parroquial, l’epicentre a partir del qual es distribueix tot un entramat de carrers estrets, flanquejats per grans cases de pedra amb boniques balconades de fusta; en nombroses façanes es poden observar escuts nobiliaris barrocs.

La distribució dels habitatges és la típica de qualsevol àrea muntanyosa dedicada a l’explotació ramadera: planta baixa (amb estable per al bestiar boví i espai per a les eines de conreu), primera planta (habitatge) i segona planta (amb la gambara, un magatzem d’herba seca, blat de moro, etc.).

Entre les construccions pastorals destaquen les txabolas o cabanes de pastors, que han evolucionat des dels primitius arkuek —construccions de pedra amb cúpula falsa— fins a les bordes actuals, equipades amb tota mena de comoditats modernes.