Els primers documents que es coneixen daten del segle XI i provenen de la catedral de Pamplona. Les valls de la zona eren de senyoratge reial o propietat de famílies d’hidalgos, i en algunes hi tenien possessions la catedral de Pamplona i l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Totes van rebre el seu fur en temps del rei Sanç VI el Savi (finals del s. XII) o de Sanç VII el Fort (primeria del s. XIII). En temps de Teobald II van quedar adscrites administrativament a la batllia de Las Montañas, formant frontera amb els territoris guipuscoans de Castella. Durant les guerres carlistes, la zona fou de predomini carlista i testimoni de fets bèl•lics importants que tingueren lloc a Gorriti (1834), Larraintzar (1835), Orokieta (1872), etc.

L’art romànic, per bé que poc representat en quantitat, té un exemplar únic en el santuari de San Miguel i el seu retaule d’esmalts. Hi ha, així mateix, una sèrie ben interessant d’esglésies protogòtiques, datades entorn del 1200 (Eraso, Azpirotz, Arruitz, etc.), i gòtiques (Aldatz, Lekunberri, Itxaso, etc.), algunes mostres escasses d’esglésies renaixentistes (Arraitz), nombrosos temples que foren aixecats o transformats durant l’època barroca (Latasa, Baraibar, Uitzi, etc.) i alguns d’estil neoclàssic (Madotz, Leitza, Auza...).

L’art civil té alguns exemples bells de palaus gòtics (Alkatenea de Lekunberri i Apeiztizaharra de Betelu), renaixentistes i, sobretot, barrocs (casa de la vila de Beruete i casa Juanmartiñena d’Aldatz).