El pare Dámaso d’Intza 
Durant els seus cent anys de vida, aquest religiós caputxí fou un estudiós del basc, llengua que recuperà, després d’anys de no fer-la servir, durant l’exercici del ministeri sacerdotal a Pamplona (1910-1935). El pare Dámaso fundà primer la revista Irugarrengo Prantziskotarra, destinada als grups franciscans de seglars, i, posteriorment, una altra que assolí una popularitat i una difusió molt més importants: Zeruko Argia.

Després d’un parèntesi de 32 anys que va passar a Xile, va tornar a Pamplona i reprengué la pràctica del basc, llengua en la qual publicà diverses obres (algunes de pròpies i també traduccions).

Fou soci d’Euskararen Adiskideak —Amics de l’Euskera— i soci numerari de l’Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia), des del 1921.

Orixe, el poeta de Euskalherria
Per bé que guipuscoà de naixement (era oriünd del poble veí d’Orexa), Nicolás Ormaetxea, Orixe, va passar la infantesa i la joventut a Uitzi, d’on va marxar per ingressar en la Companyia de Jesús, orde religiós que, tanmateix, abandonaria el 1923. Aquesta època de la seva vida, així com la formació humana i religiosa jesuítica, van marcar profundament tota la seva trajectòria personal.
Orixe fou un estudiós incansable del basc i un mestre en el seu maneig, com demostren les biografies, els tractats i els poemes que escrigué en aquesta llengua i els nombrosos llibres que hi traduí. A més, va col•laborar en les principals revistes bascoparlants del moment i fou acadèmic d’Euskaltzaindia.

En la seva obra clau, Euskaldunak, un extens poema de caire homèric que escrigué abans de la Guerra Civil Espanyola del 1936 però que no va sortir a llum fins al 1950, l’autor descriu amb gran riquesa de detalls, en un to de marcat afecte i nostàlgia, la vida i els costums de l’Uitzi de la seva infantesa.



El Pare Policarpo d'Iraizotz
Encara que en la partida de naixement figura inscrit amb el nom d’Agustín Zarranz Bermejo, aquest personatge és conegut arreu com el pare Policarpo d’Iraizotz, el nom que adoptà en la religió.
Nascut el 1897, va ingressar en l’orde dels caputxins el 1912 i s’ordenà sacerdot el 1921. Dins el seu orde va ocupar diversos càrrecs importants, però la fama li ve donada sobretot per la tasca que dugué a terme com a lingüista i membre d’Euskaltzaindia, per les seves col•laboracions en la revista Zeruko Argia i per l’obra poètica que ens ha llegat en basc.
El pare Policarpo va morir el 1980. L’any 1997, Euskaltzaindia i el seu poble natal li van retre homenatge amb la col•locació d’una placa commemorativa.

Ángel Urrutia Iturbe
Nascut a Lekunberri el 20 d’octubre del 1933 i mort a Pamplona l’11 de maig del 1994, va ser membre fundador, el 1963, d’Ediciones Morea, en la qual publicà els seus dos primers llibres.

Així mateix, fou fundador, editor i director de la revista Río Arga del 1976 al 1983, i cofundador, editor i director de Medialuna Ediciones a partir del 1990.

Com a poeta i antòleg, és autor de nou obres de creació pròpia i vuit antologies.