Si exceptuem les poblacions més industrials o de serveis, la zona és eminentment agrícola i pastoral. Les festes, així doncs, se solen celebrar en l’àmbit de la família i el reduït grup d’habitants de cada poble.

A l’hivern, el Nadal adquireix una notorietat particular arran de la celebració de l’Olentzero, un carboner bonàs i rialler que el 24 de desembre porta els regals als nens, i l’esquellotada del dia de Reis.

Destaquen, així mateix, els carnavals: els d’Uitzi se celebren el primer o segon cap de setmana de gener i inclouen el tradicional matatxerri (matança del porc) i una puska biltza o col•lecta de diners i menjar.

A la primavera, sant Miquel d’Aralar abandona el seu santuari el diumenge de Pasqua i comença una ronda de visites i benediccions dels camps que s’allarga fins a la vigília de Sant Joan. En total, el sant recorre uns tres-cents pobles de Navarra, començant per Baraibar i acabant a Uharte Arakil. El dia del Corpus se celebra al santuari amb una processó pels voltants del temple.

Entre els aplecs més concorreguts de la primavera cal esmentar el de la Trinitat d’Irurtzun, el d’Alkotz al monestir de Belate, el de Santa Engràcia a Uitzi i els de la Santa Creu a Areso i a Leitza.

L’estiu és, tradicionalment, època de festes majors. Les poblacions més grans, com és natural, tenen un poder de convocatòria considerable i atreuen gent de tots els pobles de la rodalia. Dins aquest apartat destaca sobretot la festa major de Leitza, a l’agost, coneguda per les exhibicions d’esport rural (o herri kirolak) i per les actuacions del grup de dantzas que balla l’espatadantza i l’ingurutxo, i també les de Betelu, Lekunberri i Irurtzun, població que té l’única colla gegantera de la zona.